Res.
Etèria foscor. Petjades ressonant, espai indefinit, parets negres. S’atura enmig i…
Que s’anava a rendir. Rendir-se quan li ho estava donant tot!
Senzillament no em dona la real gana d’acabar d’aquesta manera.
Ja està bé, prendré el control.
Jo decideixo. Jo regeixo.
Jo.
Desperto en un esclat de vida entintada. Se m’il·lumina el rostre i somric. Cabell negre, pell morena, ulls bruns i llavis molsuts acompanyats d’una barba definida. Faig espetegar els dits i una aura roja m’envolta, la meva camisa vermella, la que em poso pels actes literaris apareix cobrint-me el tors superior. El meu grup preferit, Heaven Shall Burn sona a forta potència sense necessitat d’altaveus. Black Tears presideix l’escena. Sacsejo el cap amb convenciment i seguretat… Aquesta és casa meva, aquí és on apago els temors, els evaporo i faig xixines la tristor. Alçant els braços compleixo somnis i realitzo noves veritats. I és que aquí no hi ha qui em pugui fer ombra. Etzibo un cop de cap i alço els dits en senyal de respecte cap al metall que sona i a la vegada crido de felicitat. S’ha acabat el patiment!
Converteixo la posició dels dits en un espetec de polze contra amor. Clec!
Ja veig les parets. Clec! Sense aturar el headbanging els faig espetegar de nou, i com un mag, genero veritat i realitat a partir de la mateixa buidor. Els focus de colors oscil·len lentament, la barra apareix llisa i neta, les finestres, la cabina del punxa discs, el portàtil i la taula, les estanteries repletes d’ampolles de licors, les neveres i el congelador. Clec!
Espetec rere espetec. Les columnes, les taules, el passadís, les escales, el lavabo. Clec, clec!
Agafo aire i xisclo.
—Aquí sóc Déu! I tu lector, tu n’ets partícip. Segueix llegint, tampoc podries parar encara que volguessis!
Ets tu qui m’hi converteix. Et saludo somrient.
La satisfacció m’omple i aleshores faig espetegar els dits de les dues mans alhora. CLEC!
Rostres indefinits, cossos quiets. Un a un, els amasso i els deixo tal com haurien d’estar, tal com estaven aquell divendres quan tot va començar. Nois, noies, senyors, senyores… Amics i companys. Treballadors del local i el punxa discs. Sí, així està bé.
Envoltat de gent o no, no m’he sentit sol en cap moment. Tu has estat aquí amb mi, no? Tots aquests dies, cada quatre, aquí. I m’ha encantat que hi fossis. Sí… t’estimo. Gràcies per ser-hi.
I ara el toc de gràcia! Clec!
El seu rostre al meu davant. Cabell de mitja melena, dens i lluent. Ulls grans i del color del caramel, ample d’espatlles i de cuixes fermes i resistents, cintura estilitzada, melic somrient, pits de mida mitja i perfectes per encabir-hi els palmells de les meves mans. Me li acosto i genero els seus llavis a partir d’un petó decididament breu. Rosats i bonics com tota ella. Torno a espetegar per a que li aparegui un preciós vestit de brillantines.
La meva MUSA. Benvinguda a casa.
Agafo aire. Heaven Shall Burn s’atura. Clec!
Sona Daddy cool, del 76. Els cossos es mouen i somriuen en general, d’altres fan cara de voler marxar. Jo controlo la situació, això és ara el meu temple magne.
Al ritme de la música moc la pelvis i els peus, em deixo endur. She is crazy like a fool, wild about daddy cool. Els seus ulls acaramel·lats oscil·len amb la lluminositat dels focus de colors, alça una mà, se la passa pels cabells i sense allunyar-la del cos la fa baixar lentament per la galta, el coll, amb suavitat, delicadament sensual, pel seu pit, acariciant-lo per sobre el vestit i arribant al maluc, on se l’allunya i l’alça de nou per voltejar sobre si mateixa, somrient satisfeta amb els ulls closos. No perdré el temps, ja n’hi ha hagut prou. Daddy, Daddy Cool.
M’hi acosto, ballant amb estil, sent l’ànima de la festa. Daddy, Daddy Cool. Davant de tothom i encara que amb una mica d’estranyesa inicial, comencem a ballar al ritme del Daddy. El papa hi és quan cal.
M’hi apropo, li roso les mans i sento exclamacions de sorpresa. Ella s’aparta una mica, encuriosida. El meu atreviment no ha passat desapercebut, però amb una picada d’ullet, tot es normalitza.
Daddy, Daddy Cool. L’estranyesa desapareix, la faig giravoltar i ella a mi; seguint la música deixem que les nostres mans s’acariciïn i puc assegurar que són tan suaus com imaginava: la seva pell és la millor seda. Ens fitem als ulls, els somriures afloren i sento el seu cabell, les seves orelles i les seves galtes sota les puntes dels meus dits. Per fi el moment que els dos desitjàvem des de feia tant! No hi ha dubtes, no hi ha temors, ha arribat l’hora. Ens apropem cada cop més. La cançó s’acaba i el Daddy roman Cool per sempre més. Divendres van ballar, divendres… Es van besar. Ens besem. Un petó fugaç que duu a un altre, de llarg i apassionat. Ens separem un breu instant per mirar-nos als ulls, somriem de forma instintiva per l’estima trobada i ens tornem a fondre en un petó eternament dolç. Respirem felicitat a cada alenada compartida, perquè això és real. Ho sé i ella també.
Som feliços.
…
I quan s’acaba la nit… Un plor d’absoluta tristor i soledat neix amb l’albada.
Escrit 22/8/19 – Publicat 29/8/19
MUSA
FI
Miquel Florido Díaz- Tots els drets reservats