Opinions dels primers capítols

En aquest apartat recolliré opinions dels lectors que hagin llegit els quatre primers capítols (disponibles en aquesta web). Vull agrair el fet que hàgiu dedicat una estona a “Et recordaré” i espero que hagi estat una lectura plaent. La primera opinió em fa molta il·lusió. És de l’autor del best-seller: “Fin” I- David Monteagudo, 53 anys, escriptor  [25/10/16] >Acabo de llegir la promo de “Et recordaré”,  i la veritat és que m’he quedat amb ganes de saber com continuava l’historia. En una vintena de pàgines han sortit molts temes interessants, molts enigmes, moltes expectatives; amb una protagonista plena d’humanitat, complexa, amb les seves contradiccions, però amb la qual connectem i empatitzem des que apareix en escena. N’hi ha prou amb aquest petit tast, tan engrescador, per adonar-se’n de l’ambició i el rigor en l’escriptura de l’obra que...

Sinopsi

“Et recordaré”, una novel·la de misteri i ciència ficció. La Lisa compleix divuit anys en un altre dia gris a la immensa ciutat de Crisòl. Per ella no significa gran cosa, forma part del transcurs de la vida, una vida que considera monòtona, avorrida i regida pel destí. Intel·ligent i calculadora, sempre fidel a la seva lògica, és una noia reservada i solitària, però no sempre ha estat així. La normalitat es trenca quan la professora arriba tard a classe i els comunica que un company de l’aula del costat, possiblement s’hagi tret la vida. El seu nom es Mark i la Lisa experimenta una estranya indiferència tot recordant que no fa pas gaire havien sortit junts. Ja a casa, revisa el correu; ha rebut un missatge sospitós, un text que només podria haver escrit una persona. Entre espantada i encuriosida, respon. Just al mateix instant, sense temps de reacció, rep les...

Capítol 1: Despertar

1- Despertar   El primers rajos de llum solar s’escolen molestament per la persiana i em remoc entre els suaus llençols. Parpellejo, intentant que els ulls se m’adaptin a la claror però els torno a tancar, relaxada però conscient que m’he d’aixecar un dia més en aquest món podrit. Com si el dia que m’espera, pogués ser menys avorrit que la resta. Tinc tanta son… Allargo el braç i apago el despertador sense mirar. M’he despertat abans que soni, com sempre. Les vuit i, sens dubte, dotze minuts i, possiblement, trenta dos segons de divendres vint-i-tres de novembre. Em dic Lisa i vaig néixer fa tot just divuit anys. Visc, i sempre he viscut dins la gran ciutat de Crisòl, un lloc gris i immens, ple d’edificis, empreses, barriades i infraestructures, insípid i innocu on tot segueix el seu curs per inèrcia. Actualment vaig a l’institut i curso de batxillerat. Sí, tercer, una gran millora del...

Capítol 3 : Foscor

3- Foscor   La tecnologia ha avançat a pas de gegant en pocs anys. Regits pel màrqueting i l’avidesa de les empreses, més que per la demanda real. Els diners mouen el món, com sempre, però cada vegada amb més desvergonyiment i per davant de les persones. El mateix passa amb les màquines. Abans un telèfon, per exemple, era una eina útil, però no indispensable. Actualment som esclaus dels nostres propis invents. La caixa ximple potser no és tant ximple… O més aviat, els que la miren s’han tornat beneits. Actualment els ordinadors no inclouen disc dur. La informació s’emmagatzema sempre al núvol, en servidors de grans empreses. La gent de Crisòl, té per obligació les seves dades guardades als servidors de l’enorme torre de comunicacions. El titular paga un tant mensual segons les dades acumulades, la majoria ho accepta sense queixes, però evidentment hi ha gent que no troba just...

Capítol 4 : Eternitat

4- Eternitat   Observo el meu voltant amb una ullada ràpida. Ja no noto el fred ni la humitat del terra, em trobo en un lloc gris, estèril, sense fronteres ni horitzons, on únicament hi som jo i el Mark. El dolor agònic ha desaparegut, no tinc cap ferida. Sense saber ben bé com, ja que no hi ha sòl on recolzar-me, m’alço jo sola, ignorant la mà estesa del Mark. Instintivament vaig notant matèria sòlida allà on em recolzo. Se li esborra el somriure inicial alhora que enretira la mà. L’observo temorosa. On sóc? —Estic convençut que tens moltes preguntes i intentaré resoldre els teus dubtes. Ara que ja ets aquí, sembla ser que tenim tota l’eternitat per endavant. —Diu serenament. —Tota l’eternitat…? – Dic sense comprendre les seves paraules. —He… mort? Deixa anar un sospir mentre es posa una mà al front i comença a riure per sota el nas. —Estàs a les últimes. Ara mateix el teu...