Malferida

Tinc la respiració entretallada i un regust de sang a la boca. No pot acabar així. Avui no! L’assassí se’n va a grans gambades. Tal com m’ha tret l’arma he pogut identificar la naturalesa del seu tatuatge, era una mena de cable, com els Internet. El gronxador es balanceja lentament amb l’ajuda del vent i quedo boca amunt, mirant el borrós cel gris. Fent un gran esforç, em giro i intento reptar pel gèlid terra, provant d’arribar a un banc que hi ha més enllà. Però em temo que no hi arribaré. Aguantant-me la ferida amb la mà dreta no aconsegueixo evitar que la sang llisqui entre els dits i impregni el terra de roig. Esbufego sense parar, escupo sang i en pocs segons la vista em comença a fallar. Deixo un rastre de líquid vermell darrere meu, que brolla del pit sense aturador. M’ha perforat un pulmó… S’ha acabat, moriré en aquest lloc tant trist i fred, sense haver fet...