4 Nova dimensió

Gairebé des del primer instant, el seu cap bullia amb una pregunta latent. Què en faria d’aquell text? Per què el volia passar a ordinador? Només per tenir un record? Sí, ell era molt avesat als records. S’acumulaven dins seu com una col·lecció d’experiències bones i dolentes, i solia arrossegar-los allà on anés. Això era idoni i extremadament útil  per no cometre els mateixos errors més d’una vegada, almenys els més greus. I bé, en general, li funcionava. L’únic que semblava tenir espatllat era el radar de l’amor, perquè la resta, anava vent en popa. Confiava… Confiava que aquell cop, no seria una maleïda trampa. Què n’havia de fer, d’aquell escrit? Si no s’atrevia a parlar-li sobre l’escriptura d’aquesta estranya història… Estaria sent sincer? Res funciona quan s’amaguen les coses, encara menys una de tan grossa. Li podria enviar per a què s’ho llegís. Seria una bona manera per...

Et recordaré, finalista en un concurs de novel·la

De correu brossa, a premi. Potser era juny quan vaig participar amb “Et recordaré” al primer certamen literari de novel·la de Foro Nuevos Escritores. Vaig enviar l’obra i me’n vaig oblidar gairebé del tot. Fins que fa un parell de setmanes, una setmana abans que repartissin els premis als finalistes, i de pura casualitat, vaig veure un correu curiós al correu brossa. Era del certamen i indicava el dia, l’hora i el lloc dels premis. Aleshores vaig contestar al correu, preguntant quins havien estat el finalistes, a lo que em van respondre amb un llistat dels cinc finalistes en català i els cinc en castellà. I era allà! Et recordaré es trobava entre els cinc finalistes en català! Va ser una sorpresa enorme. De correu brossa a premi! El certamen estava organitzat per  Foro Nuevos Escritores, junt amb l’editorial Caligrama, del grup Penguin Random House....