Retalls de premsa 2019

Escanejats sobre Et faré dansar l’ànima El 3 de 8, 12 d’abril de 2019- LITERATURA – Xavi Gonzàlez El quintinenc Miquel Florido Díaz presenta avui a la biblioteca municipal Joan Sardà i Lloret de Sant Quintí de Mediona, a dos quarts de vuit del vespre, el llibre Et faré dansar l’ànima. És el segon amb el seu segell després de Et faré ballar la ment, publicat ara fa dos anys. Dos llibres que es poden llegir per separat però que es complementen de manera que les histories iniciades en el primer, continuen i els converteixen en un de sol. Mons, llocs, situacions que estan relacions per fils invisibles amb personatges que venen d’un patiment, sobretot vingut del desamor i que lluiten per renéixer de les seves cendres. En total 42 relats de ficció que engloben gèneres com el suspens, la fantasia, l’humor absurd i fins i tot la quotidianitat, que a priori...

Presentacions i demés – Et faré dansar l’ànima

Publicació: 12 d’abril de 2019 Estarà disponible a les següents llibreries, en digital i a través d’enviament. FES CLIC! Presentació: 23 de maig a les 19h a la Biblioteca Municipal Maria Àngels Torrents de Sant Pere de Riudebitlles Enllaç de l’esdeveniment de Sant Pere Presentació: 12 d’abril a les 19:30 a la Biblioteca Municipal Joan Sardà i Lloret, de Sant Quintí de Mediona Us explicaré què he escrit en aquest segon llibre de relats de ficció i pensaments. Farem lectura de textos i en acabar, un tast de vins. Enllaç de l’esdeveniment Un convenciment pot ser esberlat en qüestió de segons.L’estima, convertir-se en una llosa. L’amor, en una mentida.L’existència esdevé un patiment que voldries extirpar.Les emocions es desborden, actues sense pensar.Els personatges que componen els Relats d’Et faré dansar l’ànima, lluiten per...

Et recordaré, finalista en un certamen de novel·la

De correu brossa, a premi. Potser era juny quan vaig participar amb “Et recordaré” al primer certamen literari de novel·la de Foro Nuevos Escritores. Vaig enviar l’obra i me’n vaig oblidar gairebé del tot. Fins que fa un parell de setmanes, una setmana abans que repartissin els premis als finalistes, i de pura casualitat, vaig veure un correu curiós al correu brossa. Era del certamen i indicava el dia, l’hora i el lloc dels premis. Aleshores vaig contestar al correu, preguntant quins havien estat el finalistes, a lo que em van respondre amb un llistat dels cinc finalistes en català i els cinc en castellà. I era allà! Et recordaré es trobava entre els cinc finalistes en català! Va ser una sorpresa enorme. De correu brossa a premi! El certamen estava organitzat per  Foro Nuevos Escritores, junt amb l’editorial Caligrama, del grup Penguin...

Aparició a “La segona hora” de Rac1

Entre setmana, d’una a dues del migdia, s’emet “La segona hora”, un programa radiofònic d’entreteniment variat, el qual, actualment, té una secció dedicada a “petar” servidors web. La meva petició va ser atesa i els oients del programa varen entrar massivament a aquest web, deixant-lo inactiu durant una breu estona, donada la excessiva petició d’entrada de clients al servidor. Heus aquí el fragment del programa : Gràcies !  

Somniant

Em desperto sola, estirada sobre un fred terra de ciment, amb una camisa blanca que m’arriba fins els genolls, enmig d’un edifici buit i de parets grises mig derruïdes, sense finestres. M’aixeco amb desgana, és més fosc que la gola del llop, però hi veig perfectament, no m’ho conec, però m’hi sento com a casa. Camino esquivant trossos de runa i pujo, descalça, per unes escales de cargol on la paret circumdant és de fusta. L’acaricio amb els dits i s’il·lumina, com una espurna. La flama s’eixampla i s’intensifica descontroladament i a pesar dels intents d’apagar-lo amb el palmell, tot el que aconsegueixo és que el foc se’m traspassi a les mans. Les sacsejo amb tranquil·litat, observant-les, encuriosida, el foc cau a terra, com si fos matèria física. No m’aturo. El fum puja cap a dalt amb rapidesa, senyal que hi ha una sortida al exterior. Em poso a córrer...

Ser o no ser

Qui sóc? Què sóc? L’eterna pregunta que ens fem els humans. Alguns li donen respostes bàsiques, fàcils, simples. Sóc informàtic, sóc professora, sóc taxista. O bé, sóc guapa, sóc llesta, sóc persuasiva. Sóc bona persona, sóc malvat. O també, sóc qui l’altre dia va fer allò, o sóc qui els demés creuen que sóc. D’altres, en canvi anem més enllà, ser o no ser, de fet, no crec que sigui la qüestió. La vida si existeix tal i com la concebem, cosa poc probable, no només és allò que fem, hem fet o volem fer, el que ens considerem o el que ens considerin els demés. No són les sensacions que tenim a cada instant, si és que els instants, per separat, es poden qualificar vàlidament com a vida. Estem formats per temps, l’espai acaba sent indiferent. Som éssers temporals, les nostres accions, els nostres amics, les nostres famílies, la casa on vivíem quan érem petits, aquell dia en bicicleta,...

Confluint

  Glop d’aigua i la píndola va lliscar gola avall. Va trigar un parell de minuts a activar-se l’efecte. Estirada al llit panxa amunt amb els braços morts al costat, vaig deixar que l’obscuritat s’apoderés dels meus sentits. No hi veia ni hi sentia, era un lloc tan fosc i buit com la xarxa. De sobte, van aparèixer les veus; havien d’aparèixer. —Aura…-vaig saludar, confosa, al veure la meva viva imatge en petit. Al seu costat van emergir cinc ombres més, cinc rostres del passat que confirmaven el present. Comenta el fragment a les xarxes socials: Facebook Pinterest Twitter

Discoteca Desig

—Què us diu la vostra ment ara mateix!? Aquesta és diu: “Surrealista-ment real”!!! Comença a sonar la cançó dedicada a la meva persona, és una de les més conegudes. Tracta sobre la mentalitat duna persona indefinida, què no veu clar que és cert i que és un engany. I amb aquesta banda sonora de fons, s’inicia l’acció. Per damunt de tots els caps que m’observen, sobresurt un rostre conegut, un d’odiós i desgraciat. El ganàpia, amb una mirada d’odi i bogeria alhora, s’impulsa apartant la gent a cops,  no sense violència, per venir cap a mi, accelerant el pas a mesura que pot. —Me’n vaig al lavabo, ara torno!-crido a les noies. —Què? Però Lisa, t’estan dedicant una cançó i justament ara te n’aniràs?- em renya l’Alícia. —Ara torno!- reitero allunyant-me com puc. Travesso el local a batzegades, lenta, però sense aturar-me. Pujo les escales metàl·liques que duen...

Capítol 1: Despertar

Els primers rajos de llum solar s’escolen molestament per la persiana. Em remoc entre els suaus llençols i parpellejo, intentant que els ulls se m’adaptin a la claror, però els torno a tancar, relaxada i alhora conscient que m’he d’aixecar un dia més en aquest món podrit. Com si el dia que m’espera pogués ser menys avorrit que la resta. Tinc tanta son… Allargo el braç i apago el despertador sense mirar. M’he despertat abans que soni, com sempre. Les vuit i, sens dubte, dotze minuts i, possiblement, trenta dos segons de divendres vint-i-tres de novembre. Em dic Lisa i vaig néixer fa tot just divuit anys. Visc, i sempre he viscut dins la gran ciutat de Crisol, un lloc gris i immens, ple d’edificis, empreses, fàbriques, barriades i infraestructures, insípid i innocu on tot segueix el seu curs per inèrcia. Actualment vaig a l’institut i curso tercer de batxillerat. Sí, tercer, una gran...

Capítol 2 : Novetats enmig de la monotonia

Uns segons d’incomoditat ens acompanyen abans que contesti. —Per què? —és tot el que se m’acut dir. Ella torna a mirar enrere, buscant la resposta. La Clàudia i l’Èrica s’esperen vint metres enllà i li fan senyes, sobretot l’Èrica, que sembla que l’està animant. —Perquè tothom necessita sortir i socialitzar-se… Sinó acabaríem bojos… —és la seva resposta, encara que no em sembla del tot convincent. De debò que volen que surti amb elles? Volen recuperar l’amistat que vam tenir o és un engany? En Mark era un noi molt atractiu, deien. Era simpàtic, intel·ligent, bromista i comprensiu, deien. Totes li anaven al darrere, totes menys jo. No m’interessen els nois, ni ara ni abans. M’havia passat la vida ignorant la part masculina de l’espècie, només preocupant-me de mi mateixa, sense pensar més enllà del meu futur immediat i a curt termini. I tot d’una, un dia es va plantar al meu davant. Es...