Crònica presentacions 2019

Hola estimat lector! D’ “Et faré dansar l’ànima”, vaig fer dues presentacions aquest 2019. Una al meu poble, Sant Quintí, i una al poble veí, Sant Pere de Riudebitlles. La publicació i les presentacions van tenir visibilitat a la premsa local (El cargol, La fura i el 3 de vuit i a les agendes comarcals), i a les xarxes de Et recordaré i Et faré ballar la ment i dansar l’ànima Clica per llegir els retalls de premsa 2019. Presentació a Sant Quintí Et faré dansar l’ànima va sortir a la llum el 12 d’abril de 2019 amb una multitudinària presentació a la nova biblioteca Joan Sardà i Lloret de Sant Quintí, on vaig parlar del llibre, també de l’estreta relació que té amb Et faré ballar la ment, es van llegir alguns dels textos d’ambdós i acte seguit es va fer un tast de vins del Penedès gentilesa de Qualiavins. Molt agraït a la Montse de la...

Implosió

Darrerament observo molt el cel. Faig fotografies, del sol, dels núvols, de la lluminositat del matí, de la foscor si vol ploure, d’ataronjades postes i de la lluna en totes les seves formes. M’hi sento atret com un addicte a la seva droga i, després, immensament petit. Un reducte en la grandesa de l’univers, bast com ell sol. Però dins meu, hi ha un món tan enorme que si sortís del seu confinament, sé que cobriria el cel amb diverses capes d’imaginació desbordada, tenyint el planeta de futur, passat, màgia, saviesa, bogeria, odre i caos, deixant la Terra com una joguina al meu caminar. Els colors s’acabarien confonent en un negre tan intens que no deixaria passar la llum i el dia més inesperat, s’estendria amunt com unes estovalles, cobrint-lo per complet i fent-lo esclatar en mil rajos enrogits, en una supernova que acabaria amb l’existència tal i com la coneixem. I, acte...

Coratge

Aguaites l’embat, ment tranquil·la, cor neguitós. S’acosta com una tempesta, des de la calma, negror incipient, convençuda que t’ha de conquerir, convençuda que has de sucumbir. Llampega, un raig il·lumina la foscor per dur el tro. Descreues els braços i t’obres, oferint-li una abraçada. Llum i tot retrona altra vegada, t’intenta intimidar, pretén que reculis i que t’agenollis. Però no ets inferior. No, no cauràs de genolls davant la ignomínia i la injustícia. La pluja et copeja amb força, provant de minvar el teu ímpetu, la teva fermesa es veu mullada per un convenciment incorrecte, una creença inadequada. Encares l’atac amb dosi d’igualtat, t’erigeixes contra la submissió, demostrant ser més del que t’havien imposat. I crides, buidant la fúria, desfent el núvol i diluint la tempesta d’una sola exhalada de llibertat. Esperes, conscient de la soferta victòria, que les últimes gotes que...

Caçat

T’estires entre la fresca i esponjosa molsa, envoltat de bosc, d’humitat i de vida. Alces una mà, deixant que la clariana t’il·lumini una part del rostre entre ombra obaga. Els rovellons i els llenegalls sobresurten entre cavitats de pinassa compacta, alguns ocells grallen i d’altres piulen mentre salten de pi en pi, generant ombres instantànies, que s’esvaeixen tant de pressa com es creen. Sents la fressa d’algun animaló que es remou rere els arbustos, però la sensació és la contrària a l’habitual. Ets l’observat… Et duus la mà al pit, aparentment relaxat, vols calma i silenci, assaborir la natura i, sobretot, la preuada i simple existència. Un alè cansat al paradís. La jaqueta marró, de pell, està foradada, com el teu pit. Passes la mà xopa de roig per la cara i la fas lliscar per sobre les marques del fang, creant la mascara de l’últim ritual. Has caminat hores, malferit, de...

M’agrada

Purament blanca i amb un somriure espontani. O bé, rosada amb els seus millors tons i distreta pel paisatge. Encara que, amb una papallona groga, posada casualment al meu dit, i cara de satisfacció, també estaria bé. Em posaré així… O millor així… Una alçant els braços, amb el pantà de fons… Una altra ha de ser lliscant les mans pel blat, amb el sol brillant, i estaria bé que baixi un raig que em toqui la cara, fent-me tancar els ulls… Al bosc, asseguda en una pedra coberta de molsa, amb un llibre a la mà. Sí, sempre queda bé i em fa semblar interessant. Amb algun poble de fons… O millor a la costa, amb les roques feréstegues i l’oceà llançant onades, i si m’esquitxa, poso cara de sorpresa, o potser millor somrient? Ha de quedar natural. Un parell d’hores i ja ho tindré llest. Escollir la idea, trobar la persona amb qui quedar, buscar la millor zona, estar-nos-hi l’estona justa...

Autodestrucció

He tornat a plorar i a bramar fins a l’extenuació. Has tornat, per clavar-me l’espasa més endins i retorçar-la fins a fer-me miques l’ànima. Desitjos de pau i amor, converses boniques i complaents, buscant un somriure propiciat pels bons records, passant per alt la gelada que va aturar els afluents del riu. Abraçades i petons a la galta, paraules embellides i desitjos de benestar. Tot s’esberla l’endemà. La felicitat i la il·lusió s’esvaeixen com això que són, volàtils, transparents, irreals. Queda la destrucció d’un mateix quan dius que, ni som, ni serem res. Que no és la fi del món, que n’hi ha de tots colors, que busqui, remeni, i trobi. Que és així de senzill, i que tu, tu ja ho has fet. Quan el destí es corromp i es converteix en una enganyifa calculada al final de la trama. Un esdevenir previsible i desagradable, que trenca totalment amb l’amor que despreníem i unes ganes de...

Retalls de premsa 2019

Escanejats sobre Et faré dansar l’ànima El 3 de 8, 12 d’abril de 2019- LITERATURA – Xavi Gonzàlez El quintinenc Miquel Florido Díaz presenta avui a la biblioteca municipal Joan Sardà i Lloret de Sant Quintí de Mediona, a dos quarts de vuit del vespre, el llibre Et faré dansar l’ànima. És el segon amb el seu segell després de Et faré ballar la ment, publicat ara fa dos anys. Dos llibres que es poden llegir per separat però que es complementen de manera que les histories iniciades en el primer, continuen i els converteixen en un de sol. Mons, llocs, situacions que estan relacions per fils invisibles amb personatges que venen d’un patiment, sobretot vingut del desamor i que lluiten per renéixer de les seves cendres. En total 42 relats de ficció que engloben gèneres com el suspens, la fantasia, l’humor absurd i fins i tot la quotidianitat, que a priori...

Entrevista a Ona Bitlles

Pel motiu del programa número 200 de l’Hora del conte d’Ona Bitlles, em varen convidar a fer-me una petita entrevista que podreu escoltar a continuació.L’entrevista va durar força més, però s’ha retallat amb les parts més rellevants perquè ha d’ocupar uns 5 minuts aproximats.Vull tornar a agrair des d’aquí el fet que pensessin en mi per entrevistar-me. A continuació hi ha la narració del relat breu Foguera nocturna, disponible a Et faré ballar la ment. Minut 5:42. Enllaç original del programa Ressó al 3 de vuit El diari comarcal de l’Alt Penedès va publicar el següent article breu. “L’hora del conte és un programa realitzat a Sant Pere de Riudebitlles, conduit per Pilar Castro, Meritxell Garcia i Lluís Miquel Garcia. El programa està format per quatre seccions: Dos contes i recomanacions d’un llibre i d’una pàgina web....

Et faré dansar l’ànima

De què va? Et faré dansar l’ànima, és el successor espiritual de Et faré ballar la ment.Consisteix en conjunt total de 42 textos independents amb il·lustracions, formats entre relats de ficció i reflexions que sorgeixen de les emocions. Quin tipus de texts inclou? Es compon de dues vessants definides: Textos breus i directes que tracten la individualitat i el desamor de forma molt propera i intensa.Relats de ficció que engloben generes com el suspens, la fantasia, l’humor absurd, la ciència ficció i fins i tot la quotidianitat, entre d’altres. És un univers que s’engrandeix amb la unió de cosmos independents. Què hi té a veure amb Et faré ballar la ment? Et faré dansar l’ànima i Et faré ballar la ment, formen un tot. Junts són un, però per separat també tenen cos i forma. Ment i ànima.Quan una parella decideix fer el pas de tirar endavant plegats, abans...