MUSA

MUSA és el títol que duu el projecte literari que porto entre mans ara mateix, sorgit del no-res, simplement de la imperiosa necessitat d’escriure. A dia 28/7/19 he publicat el primer capítol, i la idea és publicar-ne un de nou cada quatre dies. Tindrà un total de deu capítols. MUSA pretén ser diferent. Innovador. L’escriptura d’una història que encara està passant. Una que encara no té un final definit i pot desenvolupar-se cap a racons inesperats de la ment humana i de la mateixa vida, en un altre plànol de la realitat. MUSA agafa l’estela d’Et faré dansar l’ànima, amb capítols breus i intensos, carregats de sentiment i reflexió sobre l’estima, tan dels altres com d’un mateix. Et convido a descobrir sobre la marxa com avança una trama que recorrerà camins insospitats, sempre amb una cançó de fons que posaré a l’inici del capítol,...

3 Prendre partit

Escriure, observar i prou… No, allò no era factible. Havia d’adoptar el paper de protagonista per fer avançar la trama. Narraria el que faria i faria el que havia narrat. Narrador protagonista i… Estrella del seu propi relat de ficció? No, no… L’estrella, era ella! La seva estimada, la seva MUSA. Qui li havia despertat altre cop aquell instint narratiu, aquelles ganes de treure’s el que duia a dins. Efectivament, la paraula era MUSA. S’estremia en veure-la, la fitava i tremolava. El cor li vibrava de sobte, la mandíbula se li tensava i es posava nerviós. I ella, tan fresca, natural i innocentment despistada, distreta amb el seu vestit nou, elegant i sensual. Es posava bé l’escot cada trenta segons i acte seguit es passava la mà pels cabells de mitja melena, fins a les espatlles. Obria els ulls i sospirava, mirant enlloc. Això de sospirar, ho feia molt sovint, segurament de cansament. I...

4 Nova dimensió

Gairebé des del primer instant, el seu cap bullia amb una pregunta latent. Què en faria d’aquell text? Per què el volia passar a ordinador? Només per tenir un record? Sí, ell era molt avesat als records. S’acumulaven dins seu com una col·lecció d’experiències bones i dolentes, i solia arrossegar-los allà on anés. Això era idoni i extremadament útil  per no cometre els mateixos errors més d’una vegada, almenys els més greus. I bé, en general, li funcionava. L’únic que semblava tenir espatllat era el radar de l’amor, perquè la resta, anava vent en popa. Confiava… Confiava que aquell cop, no seria una maleïda trampa. Què n’havia de fer, d’aquell escrit? Si no s’atrevia a parlar-li sobre l’escriptura d’aquesta estranya història… Estaria sent sincer? Res funciona quan s’amaguen les coses, encara menys una de tan grossa. Li podria enviar per a què s’ho llegís. Seria una bona manera per...

5 En línia

Ja passaven les 00h, estava esgotat, però ho havia fet. El primer capítol estava en línia. Havia complert el que s’havia proposat, però quan de temps se sostindria tot plegat? Petaria l’endemà mateix? Necessitava escriure aquestes línies abans d’anar a dormir. No podia simplement deixar passar aquest moment d’incertesa i angoixa. Havia de vomitar aquells pensaments com el mateix respirar. I ho estava fent. Ja circulava, es movia com la pólvora. La xarxa, la seva aliada, es podria convertir en una bomba de rellotgeria. Des de l’inici, era plenament conscient del què es feia i també sabia que les situacions inesperades que podria arribar a generar, el podrien tombar anímicament. No era sinó, part del joc al que s’havia prestat jugar. Els primers comentaris van arribar, i els dubtes i les sospites, també. Li costava respirar. L’hauria espifiat, perquè per molt que li agradés el que havia...

6 Un joc

La nit havia sigut moguda. Es va despertar diverses vegades per la calor, i en una d’elles, es va quedar en posició incomoda, boca avall, amb un braç sota el pit. La sang va deixar de fluir-hi i es va desvetllar altre cop, enmig d’un malson que preferia no relatar. Tenia el braç mort, com si no formés part del seu cos i un titellaire li mogués a la seva voluntat. Aleshores li va venir el record com un flaix. Ho havia fet. El primer capítol era a la xarxa…! De cop i volta, hiperventilava! Es va alçar rebotat, va anar al lavabo i es va rentar la cara. L’aire no li arribava bé, va intentar no mirar-se al mirall més d’un parell de segons i caminant, va dirigir-se al balcó, apujant la persiana i traient el cos per respirar l’aire fresc de la nit. L’aire, tan necessari, tan innecessari. Va pensar que si visqués dins la xarxa, no necessitaria respirar i va recordar una novel·la que havia...

7 Fruit d’àngel

Es va llevar calmat i estúpidament content. El simple fet de conversar-hi una estona l’omplia de joia i, no, no era perquè tingués motius per seguir escrivint. Era perquè els seus cors cada vegada eren més a prop l’un de l’altre. S’hi va dur la mà, somrient i notant-ne el batec. Ella… La seva MUSA estava pendent d’ell, no l’ignorava, i es moria per veure-la. Aquell dia sí, aquella tarda varen coincidir. Sempre acompanyats de més gent i no pas per oci, però es veien, i a estones podien intercanviar algunes paraules, que poc a molt, el satisfeien i sempre aconseguia esbossar-li un bell somriure. Les llambregades que es feien l’un a l’altre eren un fet. Les seves mirades col·lidien sovint, i de vegades es quedaven allà, perennes mirades etèries que cap element podria moure. Se somreien o es feien alguna ganyota… O les dues coses alhora. Se la veia cansada i alhora carregada de...