Entregat a la mort

Res excepte dolor, res excepte angoixaPrivant-me de la gràcia, rebutjant totacompassióNomés murs nuus al meu voltantLa meva presó, la meva masmorraEntrega’m al rescatCap déu pot justificar tal crueltatNo hi queda res per a miNo hi queda res excepte agonia Almenys derrocaré aquest dogmaDeixa’m anar, deixa’m serQue sigui el meu darrer alèCom tota pau ha deixat aquest món Hi ha serenitat entregat a la mortEl silenci cauBen enllà vaig perdre la meva àncoraCom totes les meves dolències s’ofeguenEntregades a la mort L’agitació d’aquest món ja no és la meva lluitaLa fi està posant la seva mà per miHi veig, hi sento Com totes les meves dolències s’ofeguenDeixa’m marxar, deixa’m serSimplement deixa que sigui el meu darrer alèEls dies s’esvaeixen, les cançons moren enllà La meva pau mental, entregada a la mortCom tota pau ha abandonat aquest mónFa tant de temps que he perdut la meva ancoraEstic...

El llegat d’en Bartolo

Sovint, pensava que el que feia no servia de gaire i era coneixedor que el veien com un esbojarrat, però en Bartolo no es rendia, ni es rendiria. De què servia tenir la pensió assegurada si no aprofitava el temps donant pel sac a qui l’havia condicionat a ser un esclau durant l’adultesa? Les seves obres eren art pur. Quan plegava d’esporgar, abonar, collir, o el que procedís, i havent controlat la fermentació espontània dels seus experiments de Panoràmix, sortia a escometre contra el sistema amb l’energia que li quedava. Estava creant una amalgama, ben distribuïda arreu del territori, de grafits amples, extensos, colorits, estridents i visualment difícils de descriure. Va començar sota ponts de carreteres, llocs de pas, túnels… i va seguir per exteriors de poliesportius, camps de tennis, de pàdel, murs de piscines municipals… La seva tenacitat era tan lloable com la seva rapidesa;...

Davallada

Tocat, però mai abatut! No hi ha res que em faci témer en aquest món Abandonat, però mai demanaré ajuda a aquells que volen veure’m defallir, per sempre arrossegant-me als seus peus, per sempre suplicant als seus nobles títols  Mai besaré aquesta corona i no me’n penedeixo de res! Sempre he sabut que aquest dia arribaria Dèbils premonicions que es fonen en coneixements És el moment de noves partides Molts punys alçats, molts ulls brillants Moltes veus cridant per una voluntat de poder Busco la salvació en la distancia, deixant l’agitació d’aquest món I tots els meus dimonis cauen en silenci, vaig deixar als perduts, molt temps enrere Vaig perdre els perduts, molt temps enrere Com les masses convergeixen al voltant de les seves torres Va sorgir una certesa apodíctica de dins meu Que sempre duria aquesta marca per sempre Mai besaré aquesta corona, no em penedeixo de res! Conec...

No és pas el teu funeral.

Alexi Laiho, cantant i guitarrista principal del grup musical de death metal melodic finès, Children Of Bodom, va morir fa uns dies, aquest 2021 que tot just comença. Des del meu teclat he volgut fer-li un homenatge, traduint de forma interpretada la lletra de la cançó “Not my funeral” de l’àlbum “Relentless reckless forever” del 2011 i el qual va ser el seu primer CD que vaig comprar de sortida. De COB, en tinc records de la meva adolescència, quan tot just començava a descobrir el metall, un que m’ha acompanyat durant llargues hores d’escriptura i també d’inspiració, tant pel so dels instruments en harmonia com per les lletres punyents i alhora reflexives. Tot i que COB té algunes lletres força transparents i de poca reflexió, també, però amb molta, molta canya i solos insuperables. Els vaig poder veure i escoltar en directe el 2013 a...

Finalista al IV Premi Guillem de Belibasta

Un relat meu ha sigut nomenat com a finalista al quart premi de Guillem de Belibasta al poble lleidetà de Tragó de Segre. El relat de 14 pàgines, titulat Immensitat és troba entre els 9 finalistes d’un total de 50 participacions. Molt content i ara toca esperar al 9 d’agost per la resolució, que es farà en un sopar i acte d’entrega de premis al mateix poble.   Notícia al web de AFiCT  En aquesta 4a convocatòria del Premi Guillem de Belibasta hem rebut fins a 50 originals, la 2a millor xifra del certamen, amb originals de gran qualitat, de manera que moltes gràcies a tots els participants per fer-ho possible. En segon lloc, hem arribat al juny i, tal com s’indica a les bases, toca fer públiques les obres que han merescut la condició de finalistes pel jurat de preselecció, format per Eulàlia Balaguer, Laia Benavent, Julian Brock, Núria Cabiscol, Karina Estay,...

Et faré ballar la ment, a la ràdio i a la tele!

Et faré ballar la ment, més mediàtic El divendres 9 de juny de 2017, vaig anar a visitar l’estudi de Rac1, per veure el programa de “La segona hora” en directe, el qual també s’emet a 8TV. Els hi vaig regalar un llibre de la primera edició, l’últim que em quedava, i molt amablement, en Quim Morales, el presentador, va comentar-ho en directe: Posteriorment, a l’acabar el programa, vam xerrar una estona i els hi vaig dedicar el llibre. Són molt bones persones, els hi estic molt agraït!   Vídeo del moment: Estigueu atents a novetats, aviat informació sobre una segona edició, que està en procés d’edició.   “Et faré ballar la ment” estrena pàgina de Facebook!    Clic aquí si vols escoltar “Et recordaré” a la...