5 En línia

Ja passaven les 00h, estava esgotat, però ho havia fet. El primer capítol estava en línia. Havia complert el que s’havia proposat, però quan de temps se sostindria tot plegat? Petaria l’endemà mateix? Necessitava escriure aquestes línies abans d’anar a dormir. No podia simplement deixar passar aquest moment d’incertesa i angoixa. Havia de vomitar aquells pensaments com el mateix respirar. I ho estava fent. Ja circulava, es movia com la pólvora. La xarxa, la seva aliada, es podria convertir en una bomba de rellotgeria. Des de l’inici, era plenament conscient del què es feia i també sabia que les situacions inesperades que podria arribar a generar, el podrien tombar anímicament. No era sinó, part del joc al que s’havia prestat jugar. Els primers comentaris van arribar, i els dubtes i les sospites, també. Li costava respirar. L’hauria espifiat, perquè per molt que li agradés el que havia...

Capítol 2 : Novetats enmig de la monotonia

2- Novetats enmig de la monotonia   Uns segons d’incomoditat ens acompanyen abans que jo respongui. —Per què? —és tot el que se m’acut dir. Ella torna a mirar enrere, buscant la resposta. La Clàudia i l’Erica s’esperen vint metres enllà i li fan senyes, sobretot l’Erica, que sembla que l’està animant. —Perquè tothom necessita sortir i socialitzar… Sinó acabaríem bojos… —és la seva resposta, encara que no em sembla del tot convincent. De debò volen que surti amb elles? Volen recuperar l’amistat que vam tenir, o és un engany? En Mark era un noi molt atractiu, deien. Era simpàtic, intel·ligent, bromista i comprensiu, deien. Totes li anaven al darrere, totes menys jo. No m’interessen els nois, ni ara ni abans. M’havia passat la vida ignorant a la part masculina de l’espècie, només preocupant-me de mi mateixa, sense pensar més enllà del meu futur immediat i a curt termini. I tot...

Capítol 3 : Foscor

3- Foscor   La tecnologia ha avançat a pas de gegant en pocs anys. Regits pel màrqueting i l’avidesa de les empreses, més que per la demanda real. Els diners mouen el món, com sempre, però cada vegada amb més desvergonyiment i per davant de les persones. El mateix passa amb les màquines. Abans un telèfon, per exemple, era una eina útil, però no indispensable. Actualment som esclaus dels nostres propis invents. La caixa ximple potser no és tant ximple… O més aviat, els que la miren s’han tornat beneits. Actualment els ordinadors no inclouen disc dur. La informació s’emmagatzema sempre al núvol, en servidors de grans empreses. La gent de Crisòl, té per obligació les seves dades guardades als servidors de l’enorme torre de comunicacions. El titular paga un tant mensual segons les dades acumulades, la majoria ho accepta sense queixes, però evidentment hi ha gent que no troba just...

Capítol 4 : Eternitat

4- Eternitat   Observo el meu voltant amb una ullada ràpida. Ja no noto el fred ni la humitat del terra, em trobo en un lloc gris, estèril, sense fronteres ni horitzons, on únicament hi som jo i el Mark. El dolor agònic ha desaparegut, no tinc cap ferida. Sense saber ben bé com, ja que no hi ha sòl on recolzar-me, m’alço jo sola, ignorant la mà estesa del Mark. Instintivament vaig notant matèria sòlida allà on em recolzo. Se li esborra el somriure inicial alhora que enretira la mà. L’observo temorosa. On sóc? —Estic convençut que tens moltes preguntes i intentaré resoldre els teus dubtes. Ara que ja ets aquí, sembla ser que tenim tota l’eternitat per endavant —diu serenament. —Tota l’eternitat…? —dic sense comprendre les seves paraules— He… mort? Deixa anar un sospir mentre es posa una mà al front i comença a riure per sota el nas. —Estàs a les últimes. Ara mateix el teu...