A la Xarxa tot canvia

Elles, beuen un combinat d’un líquid de color blau-cel translúcid, del qual en desconec el nom, i per descomptat el gust. L’Erica i la Clàudia parlen animadament al costat de l’Alicia. —Ai, perdona Alicia. Sempre em trobo coneguts…-M’excuso. Coneguts desconeguts… —Que estranyament tots són nois!-Diu efusivament- Això sí, aquest sembla una mica raret, no creus? Un raret en tota regla diria jo, només cal veure com vesteix!- Diu entre rialles. Li segueixo aquesta conversa, tant irrellevant per semblar algú normal… Algú normal. Què és normal? Què és ser “raret” ? Jo opino que no hi ha ningú normal, el terme “raret” només es correcte en algunes excentricitats puntuals de certa persona. Tots ens amaguem darrere un mirall opac, que per l’altre banda mostra el veritable jo. De cara a la resta adoptem un posat més centrat o dur per a...