Finalista al V premi Guillem de Belibasta (2019)

Per segon any consecutiu m’han nominat entre els 9 finalistes d’aquest certamen de la bonica i menuda població de Tragó de Segre (Lleida). L’any passat va acabar en sorpresa, amb el quart premi i el meu relat “Immensitat” editat i publicat al llibre “La filla de la lluna i altres narracions”, d’editorial Salòria. El títol del relat d’enguany és “Verdor incommensurable” i tal com demana el certamen a les bases, tracte sobre “aventures a la natura”. Una selva enorme que amaga el destí del protagonista, que no sap si se’n sortirà o no. Aquest any s’han presentat un total de 43 originals i el dia 8 d’agost se sabran els guanyadors en un acte durant la Festa Major de Tragó, on hi seré present. Enllaç de la cinquena edició. Aquí trobareu l’origen del...

Crònica presentacions 2019

Hola estimat lector! D’ “Et faré dansar l’ànima”, vaig fer dues presentacions aquest 2019. Una al meu poble, Sant Quintí, i una al poble veí, Sant Pere de Riudebitlles. La publicació i les presentacions van tenir visibilitat a la premsa local (El cargol, La fura i el 3 de vuit i a les agendes comarcals), i a les xarxes de Et recordaré i Et faré ballar la ment i dansar l’ànima Clica per llegir els retalls de premsa 2019. Presentació a Sant Quintí Et faré dansar l’ànima va sortir a la llum el 12 d’abril de 2019 amb una multitudinària presentació a la nova biblioteca Joan Sardà i Lloret de Sant Quintí, on vaig parlar del llibre, també de l’estreta relació que té amb Et faré ballar la ment, es van llegir alguns dels textos d’ambdós i acte seguit es va fer un tast de vins del Penedès gentilesa de Qualiavins. Molt agraït a la Montse de la...

9 Realificció

—M’estic llegint MUSA. El seu rostre es va tornar blanc com el paper. —T’agrada?—va balbucejar. —Sí…—les seves galtes es van posar roges com un tomàquet. Va notar que el seu cor bategava amb una potència que li semblava que esclataria en qualsevol moment i sense arribar-la a tocar, podia percebre els batecs ràpids de la seva MUSA. —…entenc que has estat escrivint sobre algú real. Ell va empassar saliva —Hmm, pot ser. Això ho deixo per la imaginació de cadascú. Què en penses? Els seus ulls grans oscil·laven entre les ninetes del noi i una llibreta que duia a les mans. —Pensar! Això és el que m’has fet fer, llegint-ho. —I…? Això és bo no? No m’agradaria estar escrivint alguna cosa que no aporti res. Sense pecar de pretensiós, m’agrada pensar que allò que escric pot aconseguir fer arribar a les persones a conclusions que no esperen, sobre el text o sobre ells mateixos. Les...

9.5 Agre i dolç

La irrefrenable creença que tot l’esforç havia estat en va. Que mai tastaria aquells llavis rogencs, que mai acariciaria aquelles galtes, que mai besaria aquell front en senyal de protecció eterna. La frustració era el seu “sino” i l’havia envaït un cop més. Tenia unes irrefrenables ganes de plorar, però no era el lloc ni el moment. S’havia fet mal a si mateix, de què serviria culpar-la a ella? Semblava que al cap i a la fi tot havia sigut part de la seva desbordant imaginació i que projectar un final agradable i bonic amb totes les seves forces, no havia servit per a res. Seguia sent un pa congelat. Divendres havien tornat a ballar, divendres l’havia volgut estimar, però eren tantes les expectatives, tanta la pressió que s’havia auto imposat publicant tots els seus pensaments, que els nervis i la por que tot se n’anés en orris el varen vèncer per golejada. Aquelles, suposadament,...

10 El papa

Res. Etèria foscor. Petjades ressonant, espai indefinit, parets negres. S’atura enmig i… Que s’anava a rendir. Rendir-se quan li ho estava donant tot! Senzillament no em dona la real gana d’acabar d’aquesta manera. Ja està bé, prendré el control. Jo decideixo. Jo regeixo. Jo. Desperto en un esclat de vida entintada. Se m’il·lumina el rostre i somric. Cabell negre, pell morena, ulls bruns i llavis molsuts acompanyats d’una barba definida. Faig espetegar els dits i una aura roja m’envolta, la meva camisa vermella, la que em poso pels actes literaris apareix cobrint-me el tors superior. El meu grup preferit, Heaven Shall Burn sona a forta potència sense necessitat d’altaveus. Black Tears presideix l’escena. Sacsejo el cap amb convenciment i seguretat… Aquesta és casa meva, aquí és on apago els temors, els evaporo i faig xixines la tristor. Alçant els braços compleixo somnis i realitzo...

Implosió

Darrerament observo molt el cel. Faig fotografies, del sol, dels núvols, de la lluminositat del matí, de la foscor si vol ploure, d’ataronjades postes i de la lluna en totes les seves formes. M’hi sento atret com un addicte a la seva droga i, després, immensament petit. Un reducte en la grandesa de l’univers, bast com ell sol. Però dins meu, hi ha un món tan enorme que si sortís del seu confinament, sé que cobriria el cel amb diverses capes d’imaginació desbordada, tenyint el planeta de futur, passat, màgia, saviesa, bogeria, odre i caos, deixant la Terra com una joguina al meu caminar. Els colors s’acabarien confonent en un negre tan intens que no deixaria passar la llum i el dia més inesperat, s’estendria amunt com unes estovalles, cobrint-lo per complet i fent-lo esclatar en mil rajos enrogits, en una supernova que acabaria amb l’existència tal i com la coneixem. I, acte...