Per un escriptor, el procés de l’escriptura sol ser lent i tediós, però gairebé sempre, almenys quan es fa amb ganes, és fa gaudint i és plaent. Veure com es desenvolupa una trama de la qual només en tenies una lleugeres nocions quan vares començar, veure com els personatges evolucionen i s’adapten a les traves que els imposa l’entorn que els envolta, veure com maduren i es fan grans junt amb el temps que compartiu. És preciós! Després, un cop, amb tot la il·lusió, escrius la paraula FI. Surts a celebrar-ho i t’omples de joia per l’objectiu assolit. Toca revisar, comprovar que tot quadri, que no quedin caps per lligar, a no ser que siguin calculats per a una segona part… Un procés lent, però que ja es fa amb totes les ganes que quedin, penses, que et trobes en l’esprint final i ho tens! I finalment arriba el moment, ho tens acabat i a punt,...