Opinions dels primers capítols d'Et recordaré

Aquestes ressenyes corresponen als primers quatre capítols disponibles en aquesta web.


I- David Monteagudo, escriptor, 53 anys [25/10/16]

Acabo de llegir la promo de “Et recordaré”, i la veritat és que m’he quedat amb ganes de saber com continuava l’historia. En una vintena de pàgines han sortit molts temes interessants, molts enigmes, moltes expectatives; amb una protagonista plena d’humanitat, complexa, amb les seves contradiccions, però amb la qual connectem i empatitzem des que apareix en escena. N’hi ha prou amb aquest petit tast, tan engrescador, per adonar-se’n de l’ambició i el rigor en l’escriptura de l’obra que tenim a les mans. El Miquel Florido té la capacitat —reservada als bons escriptors de literatura fantàstica— de construir amb coherència i versemblança tot un món distòpic, i al mateix temps parlar-nos, a través del seus personatges, de les emocions i els dubtes existencials que l’ésser humà té i ha tingut sempre a l’hora d’enfrontar-se al món, a la vida, al fer-se adult i trobar el propi camí en l’aventura de ser persona


II- Laia Olivella, ed. infantil, 24 anys [25/10/16]

Una bona narració i un argument misteriós són els ingredients forts d’aquesta novel·la. Els primers capítols t’exposen ja, de bon començament, un gran enigma. De manera pausada i mostrant la visió de la protagonista, la història et posa dins la novel·la, per viure la seva aventura. De tot això, haig de destacar l’escriptura del autor, que és un dels factors més ben mostrats de la promo. Intrigues i misteris envolten als personatges.


III- Robert, autor, 22 anys [7/6/18]

Pel que he llegit fins ara, capítol 12, puc dir el següent: “Et recordaré” de Miquel Florido és una novel·la que, tal com fa el títol, t’atrau, i et colpeix des de la primera línia. No hi ha res en ella que resulti farragós o excessiu, ni tan sols la seva extensió. M’atreveixo a definir aquesta novel·la com una mescla de gèneres. Barreja de misteri, ciència-ficció, relat futurista, thriller psicològic, crítica de la societat com un sistema que ens oprimeix. Escrita en primera persona, focalitzant l’atenció en una interessantíssima protagonista femenina.

Miquel Florido ens obliga a endinsar-nos a un món de secrets, tenebres, xarxes i tecnologies d’última generació, un món tanmateix molt proper al nostre, molt similar a un futur no tan llunyà… Et recordaré és una primera novel·la que no et deixarà indiferent, et donarà peu a reflexionar i t’alliçonarà constantment.

Recomano aquesta novel·la a tot aquell lector que vulgui endinsar-se en un món nou, crític amb la societat, capaç de penetrar en les arrels més profundes del pensament i de la consciència humana d’una manera molt original i intel·ligent. El que entri dins de la novel·la de Miquel Florido no podrà sortir-ne fins que acabi la seva lectura apassionant


IV- Arnau, educador esportiu, 20 anys [12/12/19]

Desprès d’un llarg temps sense parlar amb el Miquel, ens vam posar al dia i em va donar la genial noticia que una editorial li publicarà un llibre!
Jo, entusiasmat per la noticia vaig voler saber-ne més informació i em vaig acabar llegint els 4 primers capítols penjats a la web. A continuació teniu la meva ressenya sobre aquest primer tast.

La dividiré en tres parts: ambientació, personatges i narrativa.

D’ambientació, és una distòpia d’una possible Terra en un futur bastant pròxim. La novel·la ens parla de la Lisa una adolescent que tot just acaba de complir els divuit anys. La Lisa viu a Crisòl una ciutat fictícia on hi ha una gran torre de comunicacions que exerceix d’edifici més emblemàtic. Hem de tenir en compte que aquesta novel·la va començar a ser escrita l’any 2009 per tant tots els invents, canvis, i innovacions les trobo d’una imaginació molt original i divertida. Des de un 3r curs de batxillerat fins a ordinadors amb teclat virtual, són alguns exemples dels molts detalls futuristes que trobaràs durant la lectura. No és el món predilecte que acostumo ha llegir, ja que te moltes semblances amb el nostre i m’agrada allunyar-me de la realitat quan llegeixo, tot i això, amb quatre capítols el Miquel ha trobat la manera que vulgui descobrir més d’aquesta distòpia, com ara: Què és la xarxa? Com està formada? Té límits? Què hi ha dins de l’habitació tenebrosa del seu pare? Són preguntes de les que espero trobar la resposta en el transcurs de la novel·la.

El següent punt són els personatges: Distingeixo entre dos clars protagonistes la Lisa com a protagonista principal i en Mark Llum, com a antagonista. Amb quatre capítols la Lisa no va aconseguir caurem bé, i suposo que és l’objectiu; té una forma pessimista i monòtona de veure les coses, és solitària, freda i té pensaments macabres sobre la vida, tot el contrari de de la meva personalitat. En un dels capítols la Lisa passa per un punt d’inflexió bastant gran on se n’adona que no pot continuar actuant i pensant així, cosa que m’emociona. Ara mateix, el que més entusiasmat em té, són les possibilitats de personalitats en que pot evolucionar la Lisa. No crec, ni molt menys, que sigui un personatge pla sense cap canvi, crec i espero que comenci sent una persona i al final de et recordaré en sigui una altra.
Sobre en Mark Llum, per altra banda, en tenim dues dades importants: La primera és que és l’ex-parella i única relació de la Lisa i que només començar la novel·la és treu la vida, però d’alguna manera que desconec aconsegueix comunicar-se amb la Lisa cosa que li causa una gran confusió. L’aparició del Mark és estranya, no sembla que tingui una personalitat o una manera de veure les coses: humana. El que podem descobrir d’ell és que forma part de La Xarxa, aquest lloc o aquest paradís del qual en tenim molt poca informació.
Tinc ganes de veure l’evolució d’aquests dos personatges, quina serà la seva futura relació, fins i tot tinc ganes de veure si sobreviuran en aquest doble mon en el que viuen.

I per anar acabant aquesta ressenya, ara ens centrarem amb la narrativa: Està escrita en primera persona del present, sempre situats al cap i a la visió de la Lisa, cosa que trobo un punt fort, ja que llegeixes la seva ment, la seva perspectiva, les seves opinions i això fa que sigui un personatge molt més proper i que notem molt més la seva evolució. Per altra banda, m’agradaria veure la perspectiva del Mark Llum o dels pares de la Lisa per poder entendre’ls millor.

Dit això la historia porta un rumb molt interessant on noto que cada capítol és important i passarà alguna cosa rellevant. Noto que en qualsevol moment em pot trencar les hipòtesis que em vaig fent mentre llegeixo. Recomano donar l’oportunitat a Et recordaré on segur que ens brindarà una possible futura realitat més que interessant.


Vols que publiqui la teva opinió? Envia'm un correu!
contacte@etrecordare.cat