Opinions d'Et faré dansar l'ànima

Benvolguts lectors, aquesta secció servirà per recollir i exposar les vostres opinions o valoracions sobre “Et faré dansar l’ànima”.


I  – Anna, 37 anys, dissenyadora industrial [8/5/19]

Després de conèixer EFBLM a través de les xarxes socials esperava amb delit EFDLA.
Tenint en compte que el conte és el gènere més exigent, ja que s’ha de desenvolupar la història sense floritures i transmetre el missatge, les emocions de forma precisa…EFDLA enganxa i, sobretot, transmet.
Des d’alegria, empatia fins a tristesa infinita, arrencant el plor, fent posar la pell de gallina…
42 contes, 42 relats on trobem vells coneguts i coneixem nous personatges. 42 relats on l’autor despulla els sentiments. Aquest llibre s’ha de dosificar perquè es corre el risc d’acabar-lo d’una tirada: no el pots deixar, és addictiu. No sé si us farà dansar l’ànima, a mi me l’ha tocada.


II – Alba, 26 anys, estudiant de sommelieria [28/5/19]

En Miquel ho ha tornat a fer… ha sigut capaç de tornar a deixar-me amb ganes de més i això, per a mi, és una característica d’un molt bon escriptor. Perquè vol dir que m’ha fet dansar l’ànima i els pensaments tal com ell volia; ha fet que torni a retrobar-me amb personatges del passat, com en Crois i l’Helena, i amb altres de nous, com en Gutt, la senyora de les castanyes o l’Em, en noves històries que no passen desapercebudes. És un recull d’històries breus i no tan breus i de reflexions que val molt la pena llegir. Enhorabona per aquest altre bon treball i seguiré esperant-ne més.


III – Montserrat, 53 anys, funcionaria [10/8/19]

Com he vist “Et faré dansar l’ànima”
Sí, et concedeixo aquesta dansa.

Això ens demana l’autor als lectors de la seva obra.
Dansar entre línies, a traves de les diferents històries que ens explica. Són històries lligades entre si i amb les del seu primer llibre “Et faré ballar la ment”.
A mesura que he anat llegint, puc apreciar la quantitat d’idees combinades, noves, diferents, que utilitza a l’hora de composar un relat.
No és un estil literari convencional, sinó propi. Sentiments del cor, en primera persona es contraposen als dels personatges de ficció d’històries convulses que el fan trontollar.
Un detall que no m’ha passat per alt és la importància que l’autor dóna a la natura, bosc, riu, arbres, fauna i flora en general, presents en diferents relats i que agraeixo en particular.
Cal destacar el personatge principal de l’obra, un home que sota el meu punt de vista, se sent maltractat, enganyat, intoxicat de mentides, dependent, amb contradiccions t’estimo/no t’estimo.

Amb un pseudo síndrome d’Estocolm. Les emocions, el desamor, l’angoixa, determinen el desenvolupament del llibre. Per últim, podria dir que el color que més l’ha marcat, és el vermell. No passen desaparcebudes les referències al vermell, roig, carmesí. Termes com ensangonat, sang, color de la rosa. Així com la importància que té el renéixer de les cendres, el Fènix, la llibertat, les mentides, abraçades, dansar, el dimoni, les llàgrimes, l’angoixa i el moll de l’ós. En conclusió, ha estat un ball molt interessant i recomanable.

Enllaç original de l’opinió


IV – Cristina, 34 anys [17/2/20]


“Et faré dansar l’ànima” és el llibre que segueix “Et faré ballar la ment” de l’autor local Miquel Florido.
La línia es molt similar a la del primer llibre. Conjunt de relats de temàtica molt diferent entre ells, que fan que el lector no tingui ni idea de quina temàtica serà el següent relat que llegirà. Retrobarem personatges i històries dels primers llibres; així com de nous. Descobrirem alguna innovació tipogràfica que intervindrà en algun relat.
En aquest segon llibre hi ha una clara evolució en l’escriptura del Miquel respecte el primer, que és molt accentuada a inicis-meitat del llibre i després torna al seu estil del primer llibre. M’ha faltat que aquest estil seguís fins al final. Si el coneixeu, notareu una influència molt gran del seu entorn. És complicat en un llibre de relats no comparar-los entre ells i trobar-ne que t’agraden més i menys. Alguns d’ells per temàtica no han estat afins als meus gustos, i d’altres els trobo adequats per un públic més juvenil.
Us atreviu a que us facin ballar la ment i passar una estona entretinguts?
(Tot i que es pot llegir independent del primer, recomano llegir millor el primer per posar en context molts personatges i històries).

Enllaç original


Comparteix amb l’autor i la resta de lectors la teva opinió. No dubtis, envia la teva! contacte@etrecordare.cat