Opinions de “Et faré ballar la ment”

Benvolguts lectors, aquesta secció servirà per recollir i exposar les vostres opinions o valoracions sobre “Et faré ballar la ment”.


I  –  Lluís, 20 anys, estudiant universitari de conservació i restauració [25/05/2017] – PRIMERA EDICIÓ

>Primer de tot, he de dir que m’ha costat poc llegir el llibre; és una lectura força dinàmica i fa ganes de continuar llegint, cosa que no es pot dir de molts reculls, on entre relat i relat fa mandra seguir. També m’ha agradat com estan organitzats els relats, alternant reflexions curtes (amb les que, per cert, he gaudit molt, ja que amb algunes m’hi he pogut identificar força) amb narratives més llargues. Pel que fa a aquestes, la que m’ha agradat més (i crec que no seré l’únic) és Mar de glaç; és la història més complexa i elaborada, a més d’una de les més originals i interessants, a banda que el fet que hagi sorgit de l’improvisació em va sorprendre molt, i és definitivament un punt a favor.

Tenint en compte que es tracta d’una autoedició, la qualitat del llibre és sorprenent en tots els sentits. He trobat la part gràfica, que per mi és molt important, molt bona i, sobretot, molt d’acord amb el text; trobo bonísima la portada, i també m’han agradat molt les il·lustracions de La senda del guerrer i Ira. A part d’això, un factor a millorar són algunes faltes d’ortografia.

Per últim, menció especial als fragments d’Et Recordaré; l’estil i la trama que s’hi poden intuir m’han encantat, i m’han deixat amb moltes ganes de llegir la novel·la sencera. A més, el fet que estigui inspirada en una de les meves sèries d’animació preferides, Serial Experiments Lain,  només ajuda a augmentar la meva expectació.

En definitiva, un bon llibre que no m’hagués importat que fos més llarg, i que espero que tingui molts successors.<


II  –  Adrià, 21 anys, estudiant universitari d’història [20/06/2017] – PRIMERA EDICIÓ

>En Miquel Florido és sincer i t’avisa des del primer moment. Amb un títol provocatiu que convida a llegir-lo de seguida – “Et faré ballar la ment”-, aquest llibre m’ha enganxat completament. Amb només un parell de dies el vaig tenir acabat i amb ganes de rellegir els seus relats. Des de reflexions personals de l’autor que pots sentir-les com a teves pròpies i interpretar el que més creguis en el moment que ho llegeixes (cosa que personalment valoro molt al llegir obres de ficció), així com històries que et fan reflexionar sobre el que som i el que podem esdevenir; el llibre és realment una joia que val molt la pena de posseir. A més, “Mar de glaç”, el meu relat preferit, el més llarg i complex, és una obra que realment et fa ballar la ment, el cos i el cor.<


III  –  Eric, 21 anys, estudiant de grau superior d’edició d’imatge i so [5/07/2017] – PRIMERA EDICIÓ

>Ho he de deixar clar. No sóc lector habitual, per no confessar que l’únic que llegeixo són articles i poca cosa més. Però, ‘Et faré ballar la ment’, és un llibre refescant, dinàmic i que només m’ha durat un dia de vida.

La varietat d’històries les quals en Miquel et relata, fa aquest llibre una lectura ràpida i lleugera.

Hi ha relats de tot tipus. Però vull fer especial menció aquells que descriuen situacions quotidianes les quals no veiem més enllà que això mateix, una situació qualsevol. El fet de descriure-la fins l’ínfim detall li dona una importància i bellesa que mai abans haviem pogut percebre.

Però ni molt menys eclipsa aquelles histories ja més elaborades. Histories com la dels bessons, la d’en Bruno, la de l’Erik; segueixen provocant-te una sensació de realitat, una sensació d’humanitat en els personatges. Són vius.

I per últim i no menys important, la peça clau del trencaclosques: Mar de glaç. És el relat que descriu sense dubtes la intenció d’aquest llibre i encara que en Miquel t’avisi d’on aniràs a parar, t’acaba atrapant fins el final.

Sí. Sense cap dubte, m’has fet ballar la ment.<


IV  –  Rosa Maria, professora jubilada [6/07/2017] – PRIMERA EDICIÓ

> El llibre m’ha agradat. El llenguatge usat és força polit i ric, les descripcions molt complertes i en els capítols de sentiments s’hi veu vivència.
M’ha agradat molt el dels bessons, manté la intriga fins al final. En canvi, “Mar de glaç” se m’ha fet pesat, deu ser que està pensat per gent més jove.

Molts ànims i a seguir endavant! <


V  –  Noelia, 19 anys, estudiant de biomedicina [3/07/2018] – SEGONA EDICIÓ

>Et faré ballar la ment és el primer llibre que llegeixo que conté varies històries dins un sol llibre i m’ha fet veure que el ser històries completament diferents pot ser, fins i tot, més emocionant que qualsevol altre. Quan llegia algún nom que em sonés d’algún altre relat anterior, ja m’estava emocionant com una noia quan veu al seu “crush” ,”I com pot estar conectada aquesta història?” La meva ment escolpia un paisatge futurista d’edificis alts i cotxes lliscants. I es que el llibre de’n Miquel no traeix el seu títol, a cada instant la ment balla, imagina possibles respostes, possibles finals, possibles connexions, i mai és el que t’esperes.
El meu consell: Segueix amb l’escriptura i connecta’m més històries, vull emocionarme novament relacionant conceptes i no perdis mai el teu estil<


VI  –  Mariona, 21 anys, estudiant universitaria [31/07/2018] – SEGONA EDICIÓ

>Acabo d’acabar “Et faré ballar la ment” de Miquel Florido Díaz i us el recomano moltíssim: segur que no heu llegit mai res així; és un recull de relats molt diversos i d’una riquesa lèxica increïble! Cada relat juga amb una tipologia textual, un registre i un gènere diferent, des de prosa poètica, a contes narrats com els tradicionals tot i que van dirigits a tot tipus de lectors. També hi ha relats que m’han recordat al gènere més contemporani romàntic/realista de “Algú com tu” de Xavier Bosch i “L’home que volava en el trapezi” de Isabel-Clara Simó o als reculls de relats dels clàssics modernistes catalans com Joaquim Ruyra amb les seves descripcions a “Marines i Boscatges” o Pere Calders en els seus reculls de relats entre futuristes i que també et fan ballar la ment i plantejar-te coses. Molts d’ells han estat premiats en diversos concursos i estic segura que un cop els hagueu llegit no us deixaran indiferents! Sobretot vaig disfrutar molt amb la narració de “Records humits”. Només dir-te gràcies per enviar-me aquest exemplar

“Innovar” dins “Et faré ballar la ment” de @et_recordare Una petita mostra de les reflexions que m’han enamorat d’aquest recull de relats, cada història està creada amb molta cura: detalls, descripcions, personatges rodons i tot narrat amb un llenguatge poètic adequat en cada registre. Ara que és estiu i tenim més temps aprofiteu per llegir-lo!

“Buidor” o també l’hauria pogut anomenar Mort; plasmar aquests sentiments de forma tan sintètica i aconseguir empatitzar: talent! ♥️ PD: última mostra, no us vull fer més spoilers tot i que us el fotografiaria tot! 🙈<

https://www.instagram.com/meyonbook/


VII  – Magdalena, 80 anys, jubilada [5/09/2018] – SEGONA EDICIÓ

>El llibre és força complet i m’ha agradat en general, personalment a mi m’agraden més les històries amb personatges enlloc de les reflexions. Els que més m’han agradat han sigut: Els bessons, El sentinella i Mar de glaç. Encara que he de dir que gairebé deixo de llegir per culpa d’aquest últim, doncs ho vaig passar molt malament, com el seu personatge, en Crois. Em va agafar angoixa i gairebé deixo el llibre. Ja li vaig dir a en Miquel, que maltracta molt al pobre home. Si em va transmetre això, no em queda altre que reconèixer que està molt ben escrit i que transmet allò que pretén ! A seguir! <


VIII  – Josep, 41 anys, Enginyer [29/08/2018] – SEGONA EDICIÓ

>El llibre m’ha sorprès molt gratament, quan vaig conèixer al Miquel ni tan sols sabia que escrivia, i quan m’ho va dir, vaig voler llegir-lo de seguida. Els relats gairebé tots m’han deixat amb ganes de més, de voler saber més coses sobre els personatges, sobre què podria passar després, doncs cada un d’ells té tantes bones idees que podrien tenir una novel·la, o més d’una, cada un (Especialment, els Bessons, El sentinella o Evolucionar). El que m’ha deixat més satisfet com a historia completa ha sigut Mar de glaç, on ho vaig passar malament pel protagonista, atrapat en un malson recurrent. El final… Bé, millor no dic res.

Llegiu-lo, no us decebrà !<


IX  – Jordi, 49 anys, informàtic i administratiu pre-jubilat [17/08/2017] – PRIMERA EDICIÓ

>M’agrada llegir autors locals i propers, descobrir escriptors que encara no han fet el salt, i el Miquel és un cas clar, que l’acabarà fent. La seva narrativa es completa i usa bon vocabulari, no s’entreté amb les descripcions més del compte i no posa palla a les històries, tot és clar i concís però alhora fa reflexionar i mai et deixa indiferent. Vaig gaudir molt cada una de les historietes i reflexions, algunes molt crues però ben reals. Mar de glaç em va fascinar, i els dibuixos estan molt bé. <


X  – Cristina, 33 anys [22/9/18] – SEGONA EDICIÓ

>De l’autor local Miquel Florido, ens arriba aquest recull de relats.
Ja he dit en vàries ocasions que jo no sóc amant dels relats curts, però l’estil fresc del Miquel m’ha fet passar una molt bona estona llegint el seu llibre.
Els relats no segueixen una temàtica en comú, la qual cosa manté el lector a la expectativa en cada inici de relat. Efecte sorpresa!. Podem trobar històries ambientades a l’edat medieval; en l’actualitat; com també de futuristes…! A la vegada, s’inclouen relats de reflexió a la vida, així com de l’escriptura.
No puc decidir quin relat m’ha agradat més, perquè en són varis, fet que demostra la riquesa en la diversitat en el recull.
Us el recomano! 📚
Puntuació: ⭐️⭐️⭐️⭐️⭐️ (5/5) <

https://www.instagram.com/miyumaki/


Si voleu que publiqui la vostra opinió, només m’ho heu de dir directament! L’altre opció és enviant un correu electrònic amb l’assumpte “Opinió Et faré ballar la ment” a la següent direcció:

contacte@etrecordare.cat
Moltes gràcies!