Somniant

Em desperto sola, estirada sobre un fred terra de ciment, amb una camisa blanca que m’arriba fins els genolls, enmig d’un edifici buit i de parets grises mig derruïdes, sense finestres. M’aixeco amb desgana, és més fosc que la gola del llop, però hi veig perfectament, no m’ho conec, però m’hi sento com a casa. Camino esquivant trossos de runa i pujo, descalça, per unes escales de cargol on la paret circumdant és de fusta. L’acaricio amb els dits i s’il·lumina, com una espurna. La flama s’eixampla i s’intensifica descontroladament i a pesar dels intents d’apagar-lo amb el palmell, tot el que aconsegueixo és que el foc se’m traspassi a les mans. Les sacsejo amb tranquil·litat, observant-les, encuriosida, el foc cau a terra, com si fos matèria física. No m’aturo. El fum puja cap a dalt amb rapidesa, senyal que hi ha una sortida al exterior. Em poso a córrer...

Ser o no ser

Qui sóc? Què sóc? L’eterna pregunta que ens fem els humans. Alguns li donen respostes bàsiques, fàcils, simples. Sóc informàtic, sóc professora, sóc taxista. O bé, sóc guapa, sóc llesta, sóc persuasiva. Sóc bona persona, sóc malvat. O també, sóc qui l’altre dia va fer allò, o sóc qui els demés creuen que sóc. D’altres, en canvi anem més enllà, ser o no ser, de fet, no crec que sigui la qüestió. La vida si existeix tal i com la concebem, cosa poc probable, no només és allò que fem, hem fet o volem fer, el que ens considerem o el que ens considerin els demés. No són les sensacions que tenim a cada instant, si és que els instants, per separat, es poden qualificar vàlidament com a vida. Estem formats per temps, l’espai acaba sent indiferent. Som éssers temporals, les nostres accions, els nostres amics, les nostres famílies, la casa on vivíem quan érem petits, aquell dia en bicicleta,...

El joc en línia

Tot sembla tant real! El motor gràfic dels jocs actualment emula pràcticament la realitat, a pesar de ser d’ambientació fantàstica, el cert es que cada fragment, cada textura sembla de debò. Acaricio el blat mentre avanço i puc percebre el pessigolleig als palmells i als dits. No veig res estrany, quin tipus de criatures em trobaré? Més val que no em trobi res gaire perillós per començar, no sé lluitar. A la xarxa no hi fa ni fred ni calor, simplement… S’hi està bé. Segueixo caminant fins endinsar-me al bosc, un bosc espès i aparentment profund. Creat amb efectes d’humitat i la llum artificial traspua per les frondoses branques dels arbres així fent néixer clarianes lluminoses. El so ambient també sembla real; ocells, animalets del bosc, els udols del vent i el moviment de les fulles… Tot i que l’aire em fa onejar els cabells cap a la direcció que bufa, no noto...

Fred

  Hi fa molt de fred, al carrer. Se m’estan glaçant les cames sota els texans negres mentre espero per entrar a la Desig. Em frego les mans enguantades i hi llenço baf amb la boca. Serveix de poc, l’efecte de calor és efímer. No m’he engalanat aquesta nit, duc una jaqueta texana que havia estat blava, se li nota el desgast dels anys, porto vambes enlloc de sabates, encara que no són esportives, i duc un jersei negre de coll alt. Només he vingut per accedir al joc i tot i que he raonat que potser em convenia més venir ben vestida per dissimular, després m’ho he repensat, recordant que dins el joc, no m’ajuda anar amb roba incòmoda. De tota manera, qui podria pensar que vinc a fer alguna cosa fora del comú, a la...

I no morir en l’intent

  Decideixo formular la pregunta a la xarxa, tot i que potser és una bogeria.  Just començo a escriure-la, quan de sobte em vibra l’aparell a les mans, una vegada i una altra, sense parar. El poso en silenci. Què li agafa? De sobte, amb retard en relació a les vibracions, veig que tinc quinze missatges de diferents destinataris desconeguts. Què?   “Quina mena de broma és aquesta?”, “Amb el cos dins la xarxa, ets boig?”, “Pretens convertir-te al codi binari?”, “La única forma és sortint de casa!”, “No li feu cas, és una bola.”, “La vida ja es prou complicada com per això.”, “Boig/boja.”, “Quina estupidesa! Se t’ha acudit a tu sol@?”, “Ja! Ja! Has de donar format al cervell i després instal·lar els controladors de la xarxa sense fils, si funciona avisa’m.”, “Sense maquinari de suport és impossible!”. Em quedo estupefacte llegint-los. M’estan responent la pregunta abans que jo la...

El Cotxelliscador

Ell polsa un botó que es troba a la part superior de la clau del cotxe, s’obre silenciosament. La clau és un tub allargat de forma cilíndrica, prim i dur, de color blau elèctric, que s’il·lumina al pitjar-lo. —Endavant…-M’ofereix cavallerosament. Entro per la porta del copilot amb l’emoció continguda. El seient és increïblement còmode, se m’ha adaptat a les cuixes i a l’esquena, com si cada dia m’hi assegués. El cotxelliscador, per dins, no té res a veure amb un cotxe normal i corrent, l’arquitectura és altament ergonòmica a part de còmode. L’estructura davantera és de color negre mate, així com les portes i les decoracions internes, excepte els seients, que a part de ser negres grisosos, tenen unes línies més dures de color blau, que els contornegen. El volant és allargat horitzontalment i a cada banda té banyes que a la part inferior s’ajunten, mentre que a la part superior es...

Confluint

  Glop d’aigua i la píndola va lliscar gola avall. Va trigar un parell de minuts a activar-se l’efecte. Estirada al llit panxa amunt amb els braços morts al costat, vaig deixar que l’obscuritat s’apoderés dels meus sentits. No hi veia ni hi sentia, era un lloc tan fosc i buit com la xarxa. De sobte, van aparèixer les veus; havien d’aparèixer. —Aura…-vaig saludar, confosa, al veure la meva viva imatge en petit. Al seu costat van emergir cinc ombres més, cinc rostres del passat que confirmaven el present. Comenta el fragment a les xarxes socials: Facebook Pinterest...

Discoteca Desig

—Què us diu la vostra ment ara mateix!? Aquesta és diu: “Surrealista-ment real”!!! Comença a sonar la cançó dedicada a la meva persona, és una de les més conegudes. Tracta sobre la mentalitat duna persona indefinida, què no veu clar que és cert i que és un engany. I amb aquesta banda sonora de fons, s’inicia l’acció. Per damunt de tots els caps que m’observen, sobresurt un rostre conegut, un d’odiós i desgraciat. El ganàpia, amb una mirada d’odi i bogeria alhora, s’impulsa apartant la gent a cops,  no sense violència, per venir cap a mi, accelerant el pas a mesura que pot. —Me’n vaig al lavabo, ara torno!-crido a les noies. —Què? Però Lisa, t’estan dedicant una cançó i justament ara te n’aniràs?- em renya l’Alícia. —Ara torno!- reitero allunyant-me com puc. Travesso el local a batzegades, lenta, però sense aturar-me. Pujo les escales metàl·liques que duen...

El moment

—Vull recordar per sempre aquella cara que em va mirar per sota les estovalles.-diu reflexiu, mirant-me als ulls.- Aquella nena a la qual li havien caigut ja dues dents de llet, amb el cabell castany, llarg fins la cintura, amb aquells ulls marrons encisadors. –Somriu- Ara segueixen igual d’encisadors. –diu acostant els seus llavis als meus. La mirada em tremola i obro lleugerament els llavis, a punt de dir alguna cosa. Enlloc d’això, ens besem. Ens besem allargant els segons, fent els petons interminables, escalfant-nos els freds llavis, m’abraça sense deixar-me anar una mà i jo faig el mateix. L’udol del vent i el so que fan les nostres boques al separar-se i ajuntar-se de nou, és l’únic que es pot escoltar. Té un gust estranyament dolç, com de coco. Em pregunto quin gust deu notar ell en mi. Amb la mà lliure em treu la caputxa i deixa que els meus cabells volin amb l’aire de...

La veritat

Sé que sóc la Lisa. D’això n’estic gairebé segura, sé que segueixo viva a pesar d’haver estat a punt d’abraçar la mort una vegada. Sé que sobrevisc. Sé que sempre he seguit endavant per saber la veritat, però que la veritat és un mar immens i jo estic tancada dins una bombolla al bell mig, intentant respirar el meu propi aire una vegada i una altra per no ofegar-me, però això em deixa sense oxigen més ràpid, ja que la bombolla es va fent més petita i podria esclatar en qualsevol moment.   Comenta el fragment a les xarxes socials: Facebook Twitter Pinterest Instagram...